
| Aprox. | Ferrada | Retorn |
|---|---|---|
| 20' | 3 h. 40' | 1 h. |
| Desnivell | Dificultat | Vertigen |
| 330 m. | 4-5 | 5-5 |
| Grapes | Desplomat | Ponts |
| 5-5 | 2 | 1 |
| Tirolina | Corda | Orientació |
| 0 | No | N |
| Pagament | Època | ConstruÏda el |
| No | ![]() |
1.997 |
Prenem la C-14 en direcció a la Seu d'Urgell. El pàrquing de la via es troba just a l'inici d'un túnel i al costat d'un antic pont, a l'altura del quilómetre 149 aproximadament.
» Ruta aproximada (pot ser diferent de la descripció)
S'inicia a la riera a l'altre costat de la calçada. Per arribar a la ferrada ens serveix d'indicació un pal d'electricitat. Quan arribem a l'altura del pal, continuem de front tocant a la paret, amb el pantà a la vista i paral·lels a la carretera. A la poca estona de baixar lleugerament veurem la primeres grapes 20'
Està indicat i ben equipat amb cadenes i passamans, quasi com si d'una segona ferrada es tractés. Aproximadament 1 hora de descens, fins al pàrquing
Josep Vergara - Verena Masius - Xavi Vidal
Any de construcció: 1.997
Estat de la via
Via oberta
En procés de traducció
L'inici és fort, indica als excursionistes de la dificultat del recorregut. Per accedir al primer esglaó podem intentar fer una petita escalada pel costat o encara millor muntar-nos damunt d'algú i amb la força dels nostres braços fer un primer gran esforç físic. A pujar s'ha dit!
Aquest primer tram és una pujada vertical bastant aèria, que acaba en una espècie de bosquet pel qual reprenem el camí a peu.
Ens trobem en una profunda canal amb vegetació, protegits del vent i del sol. És una de les parts més amables de la via ferrada Regina pel seu contrast amb la verticalitat i la duresa de la pedra d'altres trams. Continuarem pujant, fins a arribar a una bifurcació.
Mereix la pena pujar i baixar la paret que ens queda a l'esquerra per a gaudir de les vistes sobre el pantà d'Oliana. Baixem de l'agulla i ja ens toca passar la passarel·la de gran altura i que el vent mou com una hamaca. A més encara que el nostre excursionista no sofreixi de vertigen, l'altura impressiona.

Seguidament pujarem una paret vertical, molt aèria fins arribar a un replà. Hem arribat a una altre paret, aquesta prohibida per a nens, doncs més amunt hi ha un pas que és pràcticament impossible per a ells: El Pas de la Fe.
Després de franquejar la part més aèria de la via, glups!, passem un desplomat i envoltem una paret fins que ja no hi ha res més, no hi ha grapes per a pujar, només es pot tractar de creuar a la paret que tenim al davant, subjecteu-vos bé, fent un llarg pas en el buit. Un nen petit no pot de cap manera obrir les cames tant com per arribar!
Queda un últim tram en el que decidir prendre el camí amb desplomat o el fàcil però més llarg. El cansament acumulat pot influir en la nostra decisió, encara que cap de les dues variants ens decebrà.
Finalment hem de destacar la increïble feina dels creadors de la ferrada Regina, Josep Vergara, Verena Masius i Xavi Vidal que van començar a construir-la el 1997. Té un impacte mínim al paisatge, des del pàrquing no veureu res i discorre per un itinerari que aprofita al màxim la bellesa de la zona i de la paret.
Material extra
Galeria d'imatges
Croquis de la ruta
Informació oficial
nota més alta: 10 nota més baixa: 7vots totals: 82
1 . Fotos » 19/12/2007 » Jordi 
Me podéis decir quien es el valiente que tira las fotos? porque yo ya tengo bastante con subir, bufff y si encima tengo que tirar fotos bueno ya ni lo cuento.
2 . Vía ferrata » 03/08/2008 » Iván Gimenez 
Muy buenas, yo fuí a subirla a primeros de agosto de 2008. Primero recordar a la gente que por las obras del nuevo puente hace varios años, resulta dificil el acceso al parking. Viniendo desde el sur veremos a nuestra izquierda dos carriles que entran al parking, pero que uno de ellos esta pintado y parece que no este permitida la entrada.
Esta a sido la primera vez que he hecho una vía ferrata (tampoco he escalado nunca), tengo que decir que ha sido alucinante, los paisajes, lo bien equipada que estaba en todo momento. Hasta el final del segundo tramo se te hace el camino corto (aunque ya llevas 3 horas). La primera pared es la que se te hace más eterna al ser inexperto, no hace más que asegurar a cada peldaño y te piensas y repiensas cada movimiento. Tras superar la primera pared y llegar a las escaleras que van por la canal, ya todo parece más facil, vas cojiendo el ritmo y... eso sube solo! jeje
Yo sólo hice los dos primeros tramos, ya lo creí suficiente para ser la primera vez. Antes de comenzar el tramo 3, hay una cómoda explanada para hacer un pequeño descanso, tomar fuerzas y continuar, o como yo, cojer el escape que hay junto a la explanada en el cual marca que en 50 min estas en el parking (aunque yo sólo me costo 30 min parándome a hacer fotos y observar el paisaje)
Os recomiendo hacerla a todos, expertos e inexpertos... pero si crees tener un poco de vertigo, olvidate!
Un saludo a todos!!
3 . Observación » 12/08/2008 » Jordi Alis 
Es la segunada vez que hago esta impresionante ferrata, y queria decir que mientras se está subiendo por la pared si os fijáis está lleno de fósiles y es junto a la Teresina una de las mejores ferratas de españa.
También quería felicitar a todos sus constructores por esta magnífica obra maestra ferratina y como no a los creadores de deandarporcasa.com por su profesionalidad de evaluación y siempre muy fiable
Gracias a todos.
4 . Cable sujeccion puente cortado a hachazos » 10/09/2008 » Manu 
Quisiera decir que mi ignorancia me llevo a esta Via Ferrata pensando que era de difilcutad media (MD) y resulta que una vez alli me entere que era muy dificil. Personalmente es una ferrata muy bonita y relajadora al estar en contacto con ese entorno de silencio y observando el vuelo de los buitres al atardecer, le parece a uno estar en otro mundo donde el ruido y el estres no tienen cavida.
A pesar de todo la pude terminar, un poco extenuado. Un detalle que quiero remarcar es que unos de los cables que sujetan el puente ha sido cortado a hachazos casi en su totalidad.
5 . Bestial » 24/09/2008 » Diana 
Bones!
aquesta via és perfecta x fer-la amb els colegues o amb la teva parella, ja que et permet gaudir de la natura i alhora de la intimitat necessària x anar-li fent pessigades al cul de qui portes al davant o, en cas d'emergència, fer-li el boca a boca al teu "xurri".
Això sí: Abstenerse quien no tenga un mínimo de forma física. Vistes sobre el pantà d'Oliana i sobre els voltors en la posta de sol precioses.
Equipada de pujada i de baixada (pel camí).
6 . Atenció amb l'equipament » 13/10/2008 » Xevi 
Bones, la via és genial!!!! pero això si, cal anar amb conte, ja que trobem sectors en mal estat. Un dels pasamans del pont presenta uns impactes que han trencat els filaments exteriors del cable, pero no suposen cap perill. Aixo si, passat el pont hi ha certs trams en els que la linia de vida esta totalment deteriorada, cal anar vigilant, son trams curts i localitzats, pel que podrem avançar sense problemes asegurant-nos a les grapes.
Realment val la pena el trajecte amb cotxe, per gaudir d'aquesta excel.lent ferrata.
P.D.: felicitats per la feina que feu en aquesta pagina
7 . Vèrtic » 27/10/2008 » Xavi 
Aquest cap de setmana vaig intentar fer una via ferrata a la Sierra de Guara, més senzilla que la d'Oliana i no vaig poder.
Estic bastant frustrat. Algú coneix alguna tècnica per no tenir vèrtic?
8 . Remeis casolans » 27/10/2008 » Quim / Marga 
No tinc cap solució miraculosa al vertigen, només et puc dir que si vas intentar fer la ferrata de l'Espolón de la Virgen a Guara, pot ser normal tenir un cert respecte a l'alçada.
La vía es molt exposada i aèria en el tram final, més que bona part de la Regina que es va pujant per trams i té moltes parts resguardades.
Per si et serveix, jo quan em trobo en alguna part molt exposada o que em fa cert respecte, intento concentrarme en la pujada, fixant-me en les coses que tinc al voltant, el relleu de la pedra, la forma de la pared. Em serveix per avançar més tranquil i em funciona.
Pots fer un petit entrenament a la ferrata de les Gorges de Salenys, per exemple, que al no tenir quasi pasos aeris pots ser un millor inici per anar agafant pràctica.
Vinga que hi hagi sort!
9 . Sorprenent » 27/10/2008 » Miquel 
Va ser la meva primera ferrata. Sempre havia somiat en pujar parets, però ha estat al descobrir aquest tipus d'escalada quan m'he animat a fer-ho. Ho trobo fabulós i engrescador.
Ara ja estic enganxat i pensant en anar a les Dolomitas (que és l'origen i diuen que és un paradis, amb un ambient de muntanya increible) l'estiu que ve... mentrestant aniré fent per aquí i per Andorra, doncs crec que també son força bones.
El que trobo interessant és que estiguin ben equipades, però sobretot que siguin llargues. Aquesta via ho te tot i anima a repetir.
10 . Una bona estona » 20/11/2008 » Chezar 
Es una via difícil i bastant mal equipada, amb ferros perillosos que sobresurten amb el risc de caure i foradarse el ventre. Pero deixant de banda aquest equipament, per a mi escàs o desgastat, aquesta via te unes vistes impresionants i unes verticals d'infart, amb desplomes petits pero ja al final cansats, es boreja la montaña i els boltors són fàcilment percebibles, sincerament, va ser la meva primera via i va ser increíble, a per cert, un canvi d'agulles i un descens ideals per descansar.
Bona Via amics!
Tens alguna nova dada per la via ferrada Regina de Peramola?
No et perdis ni una ruta. Subscriu-te Ι T'enviem les noves rutes a l'email